
El gener de 1932 a les colònies mineres de la Consolació i de Sant Corneli, a l'Alt Llobregat, és fred. Malgrat les noves disposicions del govern de la república, els amos de la colònia no apliquen les reformes legals per reduir el nombre d’hores de treball i augmentar els sous. Les condicions de treball a la fàbrica del Carme i a les mines són dures. La trama parteix de la mort d’una treballadora per l’anomenat “mal del cotó”, que reobre ferides i obliga els personatges a afrontar la fragilitat de la seva existència. Les dones inicien una revolta a la qual s’uneixen els miners que els portarà a tots a viure en una breu i utòpica societat. Al llarg de l’espectacle es desplega una xarxa d’històries personals i col·lectives: l’amor i la pèrdua, la memòria i l’oblit, la resignació i la voluntat de canvi. La tensió entre tradició i futur es converteix en el motor dramàtic d’una obra que posa en relleu la força de la solidaritat i la necessitat de resistir davant l’adversitat.

Font Detencions de participants en els fets de Fígols de 1932 directa.cat
- Biel: Martí Pedret (miner)
- Carme: Xènia Farré (obrera)
- Clara: Ana García (obrera)
- Sr. Corberó: Pitu García (empresari)
- Eduard Roig: Salva Cañadell (enginyer)
- Eusebi Roig: Pep Gasol (empresari)
- Sr. Grau: Pere Traserra (empresari)
- Guti: Bernat Serra (guàrdia civil)
- Joana: Bruna Codinas (obrera)
- Julià: Ignasi Cabanes (escrivent)
- Laia: Estel Gasol (obrera)
- Lola: Joana Sánchez (obrera)
- Luís: Víctor Lacruz (miner)
- Manolo: Albert Bach (guàrdia civil)
- Mare de la Clara: Georgina Peroy (obrera)
- Maria: Judit Cos (obrera)
- Mateu: Albert Alcadio (miner)
- Sra. Mercè: Alícia Rey (dona del Sr. Roig)
- Paqui: Rocío Mozas (obrera)
- Pere: Pere Palà (miner)
- Rem: Elisabet Jorba (obrera)
- Rosa: Anna Vallbona i Merche Leal (obreres)
- Sgt Benito: Diego García (sergent)
- Sra Ros: Vicky Trullàs (encarregada)
- Teresa: Rita Gasol (obrera)
- Obreres: Quer Homs, Núria Homs, Aura Traserra, Maria José Fernández, Judith García, Marta Corbera, Berta Pedret, Alba Tresens, Jana Abelló, Arianna Amaya, Joana Pedret, Rosa Collado, Imma Torres, Analia Ivaseta, Laura Armengol, Montserrat Sebastià, Yolanda Segura
- Miners: Pep Vergés, Eloi Galan, Rubén Sánchez
El Cor de Grisú
Soprans
Anna Vallbona, Marta García, Yolanda Segura, Alícia Rey, Eli Jorba i Ana García.
Contralts
Merche Leal, Georgina Peroy i Analia Ivaseta.
Tenors
Víctor Lacruz, Pep Vergés, Salvador Cañadell, Rubén Sánchez, Martí Pedret, Bernat Serra, Albert Bach i Pere Traserra.
Baixos
Josep García, Pep Gasol, Ignasi Cabanes, Jaume Cabanes i Albert Alcadio.
Amb la participació de:


- Direcció: Jaume Cabanes, Pere Palà, Glòria Ullés
- Direcció coreografia: Maria José Fernández
- Direcció musical: Alícia Rey
- Arranjadores: Ana García, Analia Ivaseta, Elisabet Jorba, Alícia Rey, Ignasi Cabanes
- Efectes especials: Eloi Galan
- Disseny d'il·luminació: Mar Sorroche, Marta Mestres, Clàudia Serra
- Tècnica de so: Laura Pedret
- Equip de vestuari: Cesca Creus, Rosa Patao, Assumpta Corbera, Rous Fàbregues, Núria Herrera, Maribel Viciana
- Equip atrezzo i escenografia: Inés Palmiero, Sara Palmiero, Alba Tresens, Analia Ivaseta, Berta Pedret, Diego García, Eloi Galan, Judit Cos, Laura Armengol, Laura Pedret, Mar Sorroche, Pep Vergés, Pere Palà, Salva Cañadell, Pitu García.
- Equip moviment escènic i coreografies: Berta Pedret, Arianna Amaya, Alba Tresens, Laura Armengol, Maria José Fernández, Imma Torres
- Llibret: Jaume Cabanes
- Creació musical: Ignasi Cabanes
- Producció i gravació: Marc Riera (Moriagatte Studio)
L'univers musical i el procés creatiu.Grisú no és un musical convencional; la música és el motor de la reflexió i l'acció. Les cançons no interrompen l'obra, sinó que continuen el diàleg, sovint amb intervencions de múltiples personatges que fan avançar la trama.El Concepte: Teatre Èpic
Inspirades en el teatre de Bertolt Brecht, les nostres cançons s'allunyen de l'estètica de Broadway. No busquen només l'entreteniment, sinó que:Plantegen el conflicte social o el dilema personal.Són un cant a l'acció i a la lluita obrera.Ens fan aturar el temps per reflexionar sobre el que està passant a l'escena.De la Idea a la Partitura: Un procés d'hibridació
La creació de la banda sonora ha estat un camí d'innovació i col·laboració humana:Lletra i melodia base: Mentre es bastia el llibret, es definia el sentit de cada cançó i es treballava amb l'Ignasi (creador musical) per establir les bases: emotivitat, força i arrels tradicionals.Tecnologia al servei de l'art: Davant el repte de no disposar d'una orquestra de 25 músics, vam utilitzar la Intel·ligència Artificial com una eina d'orquestració. Introduint les lletres, les melodies base i els criteris d'instrumentació, anàvem afinant les propostes fins a trobar el so desitjat.L'ànima coral: Un cop definit el cos musical, l'equip d'arranjadores prenia el relleu per crear les veus de cada corda (soprans, contralts, tenors i baixos), donant a les veus corals tota la potència que l'obra requereix.26 Peces de Memòria i Revolta
L'obra consta de 21 temes amb lletra i 5 instrumentals. Tot i ser una partitura original, hi bateguen:Arrels nostres: Ritmes d'havanera-bolero, sardana i ball de gitanes, melodies i sonoritat que van des de l'arc mediterrani al substrat celtibèric.Homenatges històrics: Versions d'"A les barricades" (lletra de J. Mas Gomeri, 1905) i "Santa Bárbara bendita".
PROPERAMENT
Aquest any hem volgut que les cançons no es perdin després de les funcions i les puguis escoltar sempre que vulguis. Hem gravat tots els temes a Moriagatte Studio. Gràcies, Marc, per la paciència!Ja pots escoltar i descarregar de franc una primera cançó a Bandcamp. Aviat podràs escoltar la música de GRISÚ a Spotify.

Després d'adaptar grans clàssics com Els Miserables, El Geperut de Notre-Dame i El Príncep d’Egipte, sentíem la necessitat de fer un pas endavant: crear un musical propi. La gènesi de Grisú és una cançó de l’Ignasi, el nostre creador musical, sobre la vida a la mina. El seu avi va ser miner a la conca lignitífera de Calaf, i el germà de l'avi hi va perdre la vida sent molt jove. Aquella cançó va ser la llavor de tot el projecte.Buscant en la història de la mineria catalana, vam retrobar els fets de Fígols de 1932. La cronologia d’aquella revolta s’ajustava perfectament al que volíem explicar: el món de la mina i la fàbrica, el descontentament obrer, la revolta i la posterior repressió.Un context perfecte per fer un retrat de la condició humana: el desig de viure amb plenitud, la por a la pèrdua i la força de la unió. L’amor, la gelosia, els secrets, la traïció, el poder, la lluita, la por, la vida i la mort són els motors que mouen els personatges; un relat de ficció teixit sobre la crònica real d'aquells dies de gener.Avui, malgrat el pas del temps, els somnis col·lectius segueixen sent reprimits —potser més subtilment, o no—. Grisú és una història que ens fa de mirall. És un cant a la paraula com a eina de transformació i un homenatge a aquells que, enmig de la pols, el soroll de les màquines i la foscor de la mina, van creure que un altre demà era possible. Com diu la Clara, la nostra protagonista:"No hi ha res més fort que la paraula, Mateu. La paraula forma les ments, la paraula manté el relat quan l’acció s’esvaeix."Esperem que aquesta obra contribueixi a mantenir viu aquest relat.Finalment, vull donar les gràcies, de tot cor, a cada membre d'aquesta companyia. Per a un autor novell, no hi ha regal més gran que veure com unes paraules escrites en solitud prenen vida, veu i ànima gràcies al vostre talent.Jaume Cabanes - Autor del llibret

Infinites gràcies a:
L'Ajuntament de Viladecavalls, Co-organitzador de les dues representacions a l'Amfiteatre del poble.
Tot i que encara no en tenim notícies, i modificarem aquesta secció si n'hi ha, gràcies també al Memorial Democràtic, a qui hem demanat una subvenció per allargar el projecte més enllà d'aquestes dues representacions.
I a tots els nostres espònsors que cada any aporten el seu gra de sorra per ajudar-nos a dur a terme els nostres projectes.
CO-ORGANITZEN


AMB EL SUPORT DE
